Un any més, canvi d’armari.
Sembla que arriba la tardor i el primer pensament de la nostra societat desenvolupada és la roba que ens posarem en aquesta nova temporada.
Les botigues estan plenes de peces d’actualitat, moda barata i accessible en molts casos, peces d’usar i llençar per desgràcia en molts casos.
Així que els centre comercials s’omplen de consumidors i els nostres armaris canvien de contingut.
Mentrestant en altres parts del món s’acumulen cascades de roba usada de llocs llunyans, que inunden les platges. És la trista realitat.
La indústria de la moda és hiper contaminant. Té una empremta de carboni tremenda: pels materials que utilitza, per la cadena d’aprovisionament, pels processos de producció, per la distribució de les peces de roba finals i per l’elevada rotació de les mateixes.
Afortunadament en els darrers anys sorgeixen moltes iniciatives de moda sostenible: materials reciclats o ecològics, plataformes de roba de segona mà (VINTED, PERCENTIL,…), i moda compartida amb plans de subscripció mensual (“fashionsharing” com ECODICTA, OHLUX , PANOPLY o la pionera RENT THE RUNWAY). També la indústria està invertint en nous processos de producció que consumeixin menys recursos (aigua, energia) o generin menys contaminació o residus emprant materials menys contaminants.
Però els consumidors som la baula final d’aquesta cadena de moda insostenible, coneguda com a “fastfashion” (moda ràpida).
Així que som cadascun de nosaltres els que tenim a les nostres mans la decisió de consumir menys moda o de fer un consum més sostenible.
Si prevalen les nostres necessitats reals a l’hora de canviar el nostre armari, si escollim peces més duradores, si triem confeccions més sostenibles pels seus materials o processos productius, estarem aportant el nostre granet de sorra per ser part de la solució i no del problema.
